Conferència «La tirania del fàrmac». Divendres 6 de febrer, al Centre Octubre
Els fàrmacs constitueixen un pilar fonamental del tractament mèdic. Curen, prevenen, permeten viure més i millor, convertint malalties greus en patologies cròniques. La ciutadania, i especialment els pacients, són conscients de la seua importància i, en algunes ocasions, metges i pacients els confereixen una capacitat quasi miraculosa per a la curació de malalties (la famosa metàfora de la bala màgica).
El problema és que els fàrmacs han penetrat en les nostres vides abastant quasi en exclusiva l’atenció dels problemes de salut i, a mesura que la societat envellix, han anat guanyant terreny en detriment d’altres mesures terapèutiques igualment eficaces i amb menys efectes secundaris. La seua omnipresència en la resolució dels problemes de salut ha enfosquit la importància de les polítiques sobre els determinants socials (pobresa, aïllament social, condicions de vida i de treball, hàbits, gènere, raça…) que hui se sap que influeixen de manera essencial en la salut individual i col·lectiva.
La indústria farmacèutica ha sigut clau en el seu desenvolupament i en esta penetració, influint en governs, professionals i pacients d’arreu del món, imposant els seus interessos econòmics i transformant la seua visió primigènia salutogènica en una visió majoritàriament comercial.
D’ací el títol de la conferència «La tirania del fàrmac», que celebrarem el divendres 6 de febrer, al Centre Octubre (carrer de Sant Ferran, 12. València), i que hem organitzat ACDESA-PV i el Grup del Medicament de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, i que impartirà Abel Novoa, doctor en medicina, metge de família, president de l’Associació de Defensa de la Sanitat Pública de Múrcia, fundador de la plataforma NoGracias, referent estatal en bioètica, generalisme clínic i pensament crític davant l’evidència industrialitzada, i defensor d’una sanitat pública universal participada pels professionals i la ciutadania. Una persona que no ha deixat de reflexionar sobre el paper de la medicina actual, les seues extraordinàries aportacions, però també les seues limitacions, sempre des de la visió d’un professional compromés amb el pacient. Algunes píndoles del seu pensament:
«El problema no és que la indústria existisca, sinó que haja passat a organitzar el coneixement mèdic i a definir què és malaltia i què no».
«No es tracta de metges corruptes, sinó d’un sistema que normalitza els conflictes d’interés».
«Estem convertint persones sanes en pacients crònics».
«El sobrediagnòstic i el sobretractament no són innocents: produeixen dany».
Encara que puga paréixer una xarrada exclusiva per a professionals sanitaris, el nostre propòsit és que interesse a ciutadans i pacients, veritables patidors d’esta tirania, i que units (ciutadania i professionals) puguem buscar estratègies per a fer-li front amb ciència, honestedat i bon tracte mutu. Per això hem triat Abel Novoa que, a més de ser un metge de prestigi, és un magnífic comunicador compromés socialment.
