Skip to main content

Sanitat Pública sí, però quina. Reflexió en veu alta.

Des que s’aprovà la Llei General de Sanitat han passat més de 35 anys. Ha sigut i és una bona llei fonamentalment perquè donava pas a la Universalitat, l’equitat i l’accés al sistema des de qualsevol racó de l’estat, però el temps passa i caldrà, doncs, adaptar-se a nous reptes que , a parer meu, exigeixen tindre un bon Finançament, fer una excel.lent Gestió i Planificació, sobretot dels Recursos Humans, i una Participació de debò dels professionals i els ciutadans.

Lamentablement cap d’aquestes coses s’han fet i sabem que cal una Reforma Sanitària en profunditat sense més dilació i més encara en un temps de pandèmia o postpandèmia i de canvi climàtic on perfectament podem perdre el tren de la història, la qual cosa ens abocarà de nou a un sistema de beneficència per a pobres i una medicina de segurs privats per a les classes mitjanes i altes. O siga, s’incrementaran encara més les desigualtats, cosa que, dissortadament, en l’actualitat ja és un fet. Segons l’informe AROPE 2020, el 26’4 % de la població, o siga, 12’5 milions està en risc de pobresa i/o exclusió social i som el tercer estat europeu amb major desigualtat.

Referent al Finançament no vaig a estendre’m, ja que no és l’objectiu fonamental d’aquest article, a més que és un tema sobradament conegut del que sols comentaré breument que, efectivament, cal un augment de la despesa pública amb un increment de la càrrega fiscal, forma d’acabar, entre altres, amb l’austericidi que ha significat les retallades i els copagaments que tant han afectat a la classe treballadora i aprofitar els recursos que ens arriben d’Europa en funció d’una major equitat i eficiència amb una clara visió estratègica. Ha quedat demostrat que les retallades en absolut han millorat el sistema 2,3,4, més aviat tot el contrari, l’únic que han aconseguit és que s’incremente la despesa privada.

No obstant ens hauríem d’aprofitar i explorar totes les possibilitats que permet l’Estatut Marc i cercar noves formes organitzatives que permeteren assolir els canvis de manera que puguem recuperar i retenir els talents, que creen uns incentius professionals clars i transparents que no són sols econòmics, que també, sinó de temps lliure i de conciliació familiar, entre altres. Actualment sols existeixen, quan existeixen, incentius tecnològics, dels que sols solen beneficiar-se els Hospitals i no tots, ja que també hi ha greuges comparatius entre els mateixos Hospitals. Com que no hi ha en línies generals equips directius professionalitzats, la tecnologia, sovint, depén més de les gerències o bé de la relació dels caps de servei amb la gerència de torn per raons d’amistat o bé de poder. Tecnologies que de vegades són innecessàries perquè no aporten cap valor i altres perquè en res milloren el ja existent. El mateix podríem dir dels medicaments, tan sols un pocs aporten valor i quan l’objectiu és desmedicalitzar, cada vegada més augmenta el seu consum, essent la despesa en farmàcia totalment desmesurada i, el pitjor, és que cada any s’incrementa més i més sense que s’albire gens d’ interès en posar els mitjans per aturar-ho. Si l’Atenció Especialitzada queda en situació de feblesa, l’Atenció Primària, la Salut Mental i la Salut Pública no cal ni que hi parlem: aquestes estan en la unitat d’intensius, són les germanes pobres del sistema, quan tenim bibliografia suficient que demostra que són la base i el motor de tota l’organització sanitària i les que ens permetrien una atenció basada en el bon tracte, accessibilitat i informació, que redundaria en una menor morbimortalitat i un estalvi econòmic important.

Un altre punt fonamental és la Gestió. Gestió i Planificació van de la mà. No es pot entendre una bona gestió sense planificació i una planificació no és possible sense una bona gestió. Els actuals equips directius, tret d’honroses excepcions, són posats per afinitats polítiques i no per mèrit i capacitat. Solen ser submisos amb el poder per por a perdre el càrrec. Amb tots els meus respectes amb els sindicats i/o partits, no es pot entendre que no es done accés, en línies generals, als de millor formació. Es suposa que és la forma d’assegurar-se el que podríem anomenar una enganyosa fidelitat. Fa anys, quan veníem d’aquella etapa fosca predemocràtica, es podia comprendre, ja que no hi havia pràcticament personal preparat, però avui que hi ha muntó de professionals formats en Administració Sanitària, no té cap explicació, ni justificació. Sorprenentment, una majoria dels professionals formats, acaben a la sanitat privada, mentre que a la Sanitat Pública, cada vegada li és més difícil retenir-los. Per posar sols un exemple, són ja més de tres-cents els alumnes que han eixit del “Máster Universitario en Administración Sanitaria, organizado por La Escuela Nacional de Sanidad y el Instituto de Salud Carlos III”, els quals ben bé podrien dirigir qualsevol Departament de Salut. Amb aquesta realitat veiem com en una situació com la que patim, amb una manca per garantir una Salut Pública de qualitat, unes demores perilloses en l’Atenció Primària i en Salut Mental, Consultes Externes dels Centres d’Especialitats, dels Hospitals i de las proves diagnòstiques como la TAC, RMN, PET-TAC o una simple Radiografia, l’Administració només tinga bones paraules, sabent que les llistes d’espera son un problema estructural i crònic i no pose els mitjans per donar-li solució, perquè a l’únic que aboca és a un transvasament a la privada, que segons UNESPA de 2020 ja era sobre els onze milions, o siga, el 23’45 de la població i va en augment perquè, evidentment, com pitjor funciona la Sanitat Pública, sense ser pessimista, més possibilitats té el negoci de la privada. I a la velocitat que anem a mig termini la Sanitat que hem conegut haurà desaparegut, i no precisament per a bé.

Aquestes mancances en la gestió porten sovint a més malbaratament perquè ni es controla, ni es té interés a controlar, si no com s’entén que els Comissionats que hi ha hagut i n’hi ha encara en els anomenats Departaments amb Concessió Administrativa mai haja transcendit en el seu seguiment cap anomalia sobre el seu funcionament y finançament quan sabem de la seua opacitat i manca de transparència. Pel que sembla, segons el Síndic de Comptes hi ha pendent de liquidació sobre 500 milions a favor de la Generalitat. Però, el que és més greu, és que damunt dels diners que ens ha costat l’augment de plantilles, com per exemple, ja ha passat a l’Hospital de la Ribera, després no s’hi haja rendibilitzat, al no haver millorat els indicadors de gestió i haver-hi creat un conflicte de difícil solució entre el personal estatutari i el de la concessió, i, a més, continue sense aclarir encara la liquidació del 2018, data de la reversió. Si continuem amb aquesta manera de gestionar, molt possiblement, es perdrà bona part dels diners que arribaran a cada sector perquè, molt sovint, no és qüestió només d’incrementar el pressupost, que també, sinó de fer un adequat dimensionament dels recursos tant materials com humans i una vegada avaluats podríem parlar d’augments, malgrat que és evident que s’imposa un major finançament que pose fi a la precarietat laboral, done un impuls a l’Atenció Primària, la Salut Mental i la Salut Pública i reestructure l’Atenció Especialitzada, tant dels hospitals com dels centres d’especialitats. En aquest cas podem posar un muntó d’exemples: hi ha actualment Hospitals grans amb suficient plantilla, podem afegir que en alguns casos amb massa plantilla i altres, com alguns Hospitals Comarcals, amb falta de Neuròlegs i Anestesiòlegs, entre altres, amb les conseqüències que es podem imaginar. Com comentava adés, aplicar l’Estatut Marc o bé, si escau, fer alguns canvis legislatius, ens permetria una redistribució adient, unes retribucions diferents, i una baremació en les oposicions diferenciada entre els professionals que opten pels departaments menys atractius i que es desplacen puntualment durant un temps a altres Departaments per cobrir deficiències o bé decidisquen treballar o ja treballen en aquestes zones a mitjà i llarg termini. Altre exemple de nul·la planificació sanitària és la construcció del nou Hospital d’Ontinyent, quan a 25 Km està l’Hospital de Xàtiva i a 33 Km l’Hospital d’Alcoi. En temps, molt probablement, és menys del que costaria anar-hi des de qualsevol punt de València a l’Hospital de referència, però el quid de la qüestió és quin partit polític s’atreviria a hores d’ara a qüestionar-ho, amb l’esperable cost electoral. Però el problema de fons és que, a més, suposarà un augment de recursos de tota mena, no millorarà la qualitat assistencial i, com sempre, ho pagarem els ciutadans. Podem seguir posant exemples, si seguirem posant-los de ben segur que seguiríem constatant la deficient Gestió de la Sanitat.

Finalment, no podem concloure sense que toquem un tema tan important o més que els anteriors, la Participació, que avui sols és paper mullat. La participació ha de ser real, potenciant els Consells de Salut dels centres i dels departaments i l’Administració ha de comptar, coste el que coste, amb els professionals i els ciutadans. Açò no serà possible sense que uns i altres no es posen en pla d’igualtat i això sols es donarà des de l’horitzontalitat. Assolir-ho no consisteix a publicar unes lleis que en el paper queden molt bé, però que en la pràctica ningú se les creu, abocant la majoria de voltes a susceptibilitats, personalismes, enfrontaments i desconfiances entre uns sectors i altres. La màxima responsabilitat és de l’Administració que deurà passar una informació veraç, única manera d’aportar confiança i de ser creïble, a més d’impulsar un procés de formació per a tots els implicats. No ens han educat per participar, la qual cosa portarà el seu temps, però és una aposta que ben bé mereix que ho intentem, ja que és l’única manera de millorar la salut i el benestar de la ciutadania i gestionar les desigualtats que, dissortadament, afecten sobretot a dones, infants i persones majors. Aquest punt és la base d’una democràcia i no podem permetre’ns fallar, sota el perill d’involucions que tant sovint estem vivint en l’actualitat en un món globalitzat on el neoliberalisme s’està estenent per tot arreu i, si no l’aturem, de segur que ens arrossegarà.

1. Red Europea de lucha contra la pobreza y exclusión social .Indicador AROPE 2008- 2020. [Internet] 2022. Citado el 3 de Enero de 2022. Disponible en:
https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/informe-AROPE-2021-contexto-nacional.pdf

2. González B, Librero J, García-Sempere A, Peña LM, Bauer S, Puig-Junoy J, Oliva J, Peiró S, y Sanfélix-Gimeno G(2017): “Effect of cost sharing on adherence to evidence based medications in patiens with acute coronary síndrome” Hearth Journal y Diario Médico, 19 de marzo de 2017

3. Vargas, Jairo (24/04/2018). “O comer o medicarse: la peor cara de los recortes en sanidad del gobierno”. Publico.
https://www.publico.es/sociedad/recortes-sanidad-comer-medicarse-peor-cara-recortes-sanidad-gobierno.html

4. De Benito, Emilio (13/03/2017) “ El copago reduce el cumplimiento del tratamiento de los jubilados”. El País.
https://elpais.com/politica/2017/03/10/actualidad/1489163876_101989.html

6. Laporte JR, Bosch M. Crisis y política de medicamentos. Atención Primaria Vol. 44. Núm. 6. Junio 2012: [306-308].

7. Continuity in general practice as predictor of mortality, acute hospitalisation, and use of out-of-hours care: a registry-based observational study in Norway.
https://doi.org/10.3399/BJGP.2021.0340

8. Organización Mundial de la Salud. Informe sobre la salud en el mundo 2000 – Mejorar el desempeño de los sistemas de salud. Ginebra: OMS, 2000. [Internet] 2022. Citado el 3 de Enero de 2022. Disponible en:
http://www.who.int/whr/2000/en/whr00_es.pdf

9. Martín J, López del Amo MP (2011). Reformas organizativas en el Sistema Nacional de Salud. Gestión Hospitalaria. 5a edición. Cap 2. Madrid: McGraw Hill. 201

10. Sociedad Española de Directivos de la Salud. SEDISA. Manifiesto SEDISA por la Profesionalización de los Directivos de la Salud y la Gestión Sanitaria.
[Internet] 2022. Citado el 3 de Enero de 2022. Disponible en:
https://sedisa.net/wp-content/uploads/2019/04/ManifiestoSEDISAporlaProfesionalizacionDEF.pdf

11. https://www.unespa.es/main-files/uploads/2021/06/El-seguro-de-salud-en-2020-FINAL.pdf

5. Ley 55/2003, del Estatuto Marco del personal Estatutario de los Servicios de Salud. “BOE” num. 301, de 17/12/2003.
Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras (UNESPA). El Informe de Salud en el año 2020. Internet [2022]. Citado el 3 de Enero de 2022. Disponible en :

12. Pastor, Estefanía (05/01/2022). “Las concesiones sanitarias se le atascan al Consell: 41 liquidaciones pendientes, algunas desde 2009”.Castellon Plaza
https://castellonplaza.com/lasconcesionessanitariasseleatascanalbotanic41liquidacionespendientesalgunasdesde20091

13. Pastor, Estefanía (13/07/2021). “Empleados de La Ribera piden a Puig que resuelva el conflicto del convenio por “la incapacidad” de Sanidad”. Valencia Plaza https://valenciaplaza.com/empleades-ribera-puig-resuelva-conflicto-convenio-incapacidad-sanidad

Manifest Salvem l’Atenció Primària

SALVEM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

La situació de l’Atenció Primària (AP) continua en estat crític. Fa ja 5 mesos un grup d’organitzacions professionals, socials i sindicals agrupades en la seua majoria en la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià, recollint la proposta llançada per la plataforma estatal vam posar en marxa la Campanya “SALVEM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA” davant la consciència que aquesta es troba en una situació límit i que és necessari prendre mesures urgents per a garantir la seua supervivència, universalitat, qualitat i accessibilitat.
Des de llavors, 115 organitzacions de tot l’estat (una cinquantena al País Valencià) i un nombre creixent d’Ajuntaments s’han sumat a aquesta obstinació que entenem crucial per al bon funcionament de la nostra Sanitat Pública.
Fa 2 mesos la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va presentar el “Marc Estratègic d’Atenció Primària i Comunitària 2022-23 en el qual es recollia un conjunt de línies estratègiques i accions de millora de la A.P i el compromís de finançar-lo amb 325 milions de € i aconseguir per a A.P. el 25% del pressupost sanitari en 4 anys. El contingut del document, fins i tot amb ambigüitats, incorpora les anàlisis i les accions més rellevants que les successives reivindicacions professionals i ciutadanes han fet al llarg d’aquests anys de declivi continuat de l’AP. És per tant una bona notícia que valorem positivament però que donat el límit de temps tan estret i la incertesa política i econòmica en la qual estem instal·lats, volem supervisar.
No obstant això l’anunci d’aquesta iniciativa estratègica, que esperem afronte d’una vegada els problemes estructurals de l’AP, la veritat és que hui dia l’AP segueix sumida en una crisi profunda d’accessibilitat, amb unes demores insuportables i una falta de contacte entre professionals i pacients que amenacen la sostenibilitat del sistema sanitari. La precarietat de mitjans que l’AP tenia abans de la covid ha augmentat i la seua labor principal d’atenció sanitària als problemes de salut freqüents de la població ha quedat notablement reduïda per la pandèmia.
És urgent afrontar un impuls radical en l’AP que la pose en primer pla de l’agenda política i de gestió. La situació no admet més demores. Mentre l’AP i la Sanitat Pública llangueixen, les assegurances de salut privats incrementen les seues pòlisses a costa d’una població que no pot accedir de manera normal a la sanitat pública.
Aquest és l’objectiu d’aquesta concentració, constrényer al govern central i als governs autonòmics perquè es facen efectius els compromisos adquirits i enunciats i hui les organitzacions convocants unim esforços i treball en defensa de l’Atenció Primària, per a salvar aquest pilar bàsic del sistema públic de salut de l’actual crisi que travessa.

RECLAMEM:
Les nostres reclamacions tenen a veure tant amb la situació actual com amb l’estratègica:
1. Garantir uns centres de salut oberts, accessibles, pròxims a tota la població i sense llistes d’espera, donant prioritat a les consultes presencials per motius clínics.
2. Recuperar el retallat en els últims anys, incrementant el pressupost del 14% actual fins al 25% del total. El que requereix incrementar globalment el finançament del sistema sanitari públic, des de diferents fonts: fons finalistes estatals, increment pressupostat CC.AA. Fons europeus.
3. Potenciar l’autonomia dels Centres de Salut perquè puguen adaptar el seu servei a les necessitats de la població, adequant el número, la varietat i les funcions dels professionals: promovent noves contractacions dels estaments més en precari o absents, potenciant el paper d’alguns d’ells com la infermeria, el personal administratiu, o treball social, i disminuint la burocràcia i les activitats sense valor afegit per a la salut dels pacients. Així com millorar la relació amb el nivell hospitalari, amb especialistes referents per a l’AP, eliminant traves d’accés a proves diagnòstiques i terapèutiques per a incrementar la seua capacitat resolutiva i així poder ampliar la seua cartera de serveis. A més s’ha de dotar a l’Atenció Primària dels recursos necessaris i suficients per a realitzar activitats formatives, docents i d’investigació, que siguen públics i no depenguen de lobbies farmacèutics, tecnològics o altres interessos particulars.
4. Garantir la participació i apoderament de la ciutadania mitjançant l’impuls dels Consells de Salut de Zona que participen al costat dels professionals del centre en l’orientació comunitària d’aquest, mitjançant el desplegament de programes de promoció de salut, la participació en campanyes de desmedicalització o d’educació per a la salut…Però també en la millora i democratització de la governança dels centres de salut, mitjançant la incorporació de les iniciatives ciutadanes. El centre de salut i el consell de salut de zona han de ser els eixos de l’acció de salut en el territori el que garanteix l’equitat i afavoreix la incorporació i integració d’altres valors i altres agents importants en la salut de la comunitat com les associacions veïnals, esportives, educatives, culturals…que creen comunitat i que s’han d’enfocar cap als grups més vulnerables, com a persones majors, migrats, joves…
Des de SALVEM LA ATENCIÓ PRIMÀRIA ens mobilitzem hui al País Valencià, com també fan els companys en la resta de l’estat i ens comprometem a continuar treballant per aconseguir una ATENCIÓ PRIMÀRIA universal, accessible i de qualitat, perquè som conscients que ens estem jugant no sols l’Atenció Primària, sinó també la Sanitat Pública i la salut de la població.
Continuarem mobilitzant-nos fins a aconseguir-ho

SALVEM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA. DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA
27 de març de 2022

ORGANIZACIONES QUE SE ADHIEREN AL MANIFIESTO

1. ACDESA-PV
2. ACICOM
3. Amnistía Internacional València
4. Asociación de Enfermería Comunitaria
5. Associació Espanyola de Neuropsiquiatría-País Valenciá (AENPV)
6. Asociación Española de Trabajo Social y Salud, Delegación Comunidad Valenciana.
7. Asociación de Vecinas y Vecinos de Benimaclet (València)
8. Asociación de Vecinos Orriols-Rascanya (València)
9. Asociación Vecinal La Forja (Sagunt)
10. Asociación Vecinal Rovella – Fte San Luis (València)
11. AVUSAN
12. CAVE-COVA
13. CCOO PV
14. CGT
15. COMPROMÍS
16. Consell de Salut de República Argentina, Salvador Pau y Xile (València)
17. Consejo Valenciano de Personas Mayores
18. Coordinadora de pensionistas comunidad Valenciana, COESPE
19. Esquerra Unida del País Valenciá (EUPV)
20. Fent Camí – Acció Municipalista
21. Instituto Médico Valenciano (IMV)
22. Intersindical Salut
23. Marea Blanca Comarques del Sud del País Valencià
24. Plataforma de pensionistas de Petrer, COESPE
25. Plataforma de pensionistas Vega Baja, COESPE
26. Plataforma en Defensa de la Diversidad Funcional
27. PODEM
28. SIMAP federación
29. SoVaMFiC
30. UGT-PV
31. València Saludable

Concentració “Salvem l’atenció primària”. 12 de Desembre de 2021

Cartel Salvemos la Atención Primaria

El pròxim dia 12 de Desembre a les 12h, hi haurà una concentració per a “Salvar l’Atenció Primària”, organitzat per Acdesa. Us deixem el cartell amb tota la informació sobre els llocs de concentració i l’accés al formulari de signatura del manifest. Us esperem!!!

Model sanitari per a temps de decreiximent

Slider Mesa Tiempos de Decrecimiento

Us deixem informació sobre la pròxima taula de debat, organitzada per ACDESA:

“MODEL SANITARI PER A TEMPS DE DECREIXEMENT”
amb Abel Novoa, Rosana Peiró i Antonio Turiel
el divendres 12 de novembre a les 18 h en el Col·legi Major Rector Peset
(és necessària la inscripció des de l’enllaç https://go.uv.es/wbf0mrn)

També es podrà continuar en línia, a través del següent enllaç: https://youtu.be/1odQzLeNDsE

Taula Model Sanitari

Organitzacions Adherides al Manifest “Vacunes per a tots…”

1. ACDESA-PV (Associació Ciutadana per a la Promoció y Defensa de la Salut del PV)
2. ACOEC (Associació per la Cooperació entre Comunitats)
3. AENPV (Associació Espanyola de Neuropsiquiatría del PV)
4. Anticapitalistes-PV
5. Associació de Veïns d’ Orriols-Rascanya
6. Associació de Veïns de Saidia-Morvedre
7. Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet
8. Associació de Veïns/Veïnes i Amics/Amigues Malva-rosa
9. Associació de Veïns i Veïnes “San Miguel Arcángel” de San Miguel de Salinas
10. Associació de Veïns Rovella-Fte. Sant Lluís
11. Asociació Veïnal Alqueries
12. Associació Veïnal Barri Obrer d’Altabix
13. Associació Veïnal Barri San Francisco i Alameda Park de Manises
14. ATTAC
15. AVACU salut-AVUSAN
16. Cantarranes Benimàmet-València
17. CAVECOVA (Confederació de Associacions Veïnals i de Consumidors de la CV)
18. CEDSALA (Centre de Documentació i Solidaritat amb Ámerica Latina i África)
19. CCOO PV
20. CEEM (Consell Estatal d’Estudiants de Medicina)
21. CNT- Federació Provincial de València
22. Compromís
23. Consell Valenciá de Persones Majors
24. Coordinadora Valenciana per la Defensa del Sistema Públic de Pensions
25. CVONGD (Coordinadora Valenciana d’ONG)
26. Dones de Xirivella en Acció
27. Ecologistes en Acció de València
28. ERPV
29. EUPV
30. FACUA- CV (Associació de Consumidors en Acció)
31. Farmamundi
32. Federació de Associacions Veïnals de Xirivella
33. HOAC de la Diòcesi d ́Orihuela-Alacant (Hermandad Obrera de Acción Católica)
34. iai@flautas València
35. Institut Médic Valenciá
36. Intersindical Valenciana – Intersindical Salud
37. Lluita Internacionalista
38. Marea Blanca Comarques del sud
39. Médicos del Mundo
40. ODUSALUD (Observatori del Dret Universal a la Salut de la CV)
41. OXFAM Intermón
42. Plataforma afectats VHC – València
43. Plataforma per la sanidat 100×100 pública Torrevieja
44. Podem
45. PSPV
46. SIMAP
47. Solidaritat Valenciana
48. UGT
49. Unió de Consumidors i Usuaris de la CV 50. València Acull
51. València Saludable
52. Xúquer Viu