Skip to main content
Category

Actualitat

In Actualitat, Manifestos

La vaga dels sindicats mèdics no defensa la sanitat pública

Vaga Mèdica

Des de l’Associació en Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià, ACDESA-PV, federada amb la Federació de Associacions en defensa de la Sanitat Pública estatal FADSP, volem expressar una posició
clara davant la vaga d’una part del col·lectiu mèdic contra el nou Estatut Marc del Personal Estatutari dels Serveis de Salut.

Partim d’un fet indiscutible: el personal sanitari pateix sobrecàrrega, manca de plantilles, jornades excessives, sous insuficients i una mala gestió i planificació crònica. Aquest malestar és real i legítim. Però és un error atribuir aquests problemes al nou Estatut Marc.

La major part de les condicions de treball depenen de les comunitats autònomes, que tenen transferides les competències sanitàries. Dirigir el conflicte contra el Ministeri de Sanitat desvia l’atenció dels
veritables responsables polítics en cada territori.

El nucli del conflicte no és que l’Estatut empitjore les condicions del personal mèdic. De fet, el nou text introdueix avanços reals en jornada, descansos, límits a les guàrdies, reconeixement professional, carrera i jubilació. No és perfecte ni suficient, però és millor que el marc de 2003 i crea una base legal per continuar avançant.

Alguns materials difosos pels sectors convocants expliciten que l’objectiu principal és una “negociació mèdica” separada i una categoria “específica i única”. Aquest plantejament confirma que el conflicte no
és contra una retallada de drets, sinó contra l’existència d’un marc comú. Des del nostre punt de vista, la sanitat pública no es defensa fragmentant-la, sinó reforçant drets compartits i millorant-los des de dins del sistema.

Un sistema públic fort necessita drets comuns sòlids per a tot el personal, i millores específiques negociades dins d’aquest marc, no marcs separats per col·lectius.

Quan una reivindicació planteja separar-se jurídicament de la resta de professionals, deixa de ser una lluita universal i esdevé una reivindicació corporativa.

La sanitat pública és un treball col·lectiu. Metges, infermeres, tècnics, TCAEs, zeladors, personal administratiu i, avui en dia, molts altres sostenen cada dia el sistema. Enfrontar col·lectius debilita la
capacitat de millorar les condicions de totes i tots. El camí per a millores reals passa per:

  • Exigir més pressupost i millor la gestió i la planificació a les comunitats autònomes
  • Negociar millores salarials i de jornada en cada territori
  • Utilitzar el nou Estatut Marc com a eina, no com a enemic

La força no està en separar-se. La força està en sumar.

Així doncs, com ACDESA-PV defensem una sanitat pública, universal, gratuïta en l’ús, cohesionada i amb drets comuns forts, perquè només així garantim un futur per a les professionals i una atenció digna
per a la ciutadania.

In Actualitat, Conferències, Notícies València, València

Conferència: La tirania del fàrmac

Conferència «La tirania del fàrmac». Divendres 6 de febrer, al Centre Octubre

Els fàrmacs constitueixen un pilar fonamental del tractament mèdic. Curen, prevenen, permeten viure més i millor, convertint malalties greus en patologies cròniques. La ciutadania, i especialment els pacients, són conscients de la seua importància i, en algunes ocasions, metges i pacients els confereixen una capacitat quasi miraculosa per a la curació de malalties (la famosa metàfora de la bala màgica).

El problema és que els fàrmacs han penetrat en les nostres vides abastant quasi en exclusiva l’atenció dels problemes de salut i, a mesura que la societat envellix, han anat guanyant terreny en detriment d’altres mesures terapèutiques igualment eficaces i amb menys efectes secundaris. La seua omnipresència en la resolució dels problemes de salut ha enfosquit la importància de les polítiques sobre els determinants socials (pobresa, aïllament social, condicions de vida i de treball, hàbits, gènere, raça…) que hui se sap que influeixen de manera essencial en la salut individual i col·lectiva.

La indústria farmacèutica ha sigut clau en el seu desenvolupament i en esta penetració, influint en governs, professionals i pacients d’arreu del món, imposant els seus interessos econòmics i transformant la seua visió primigènia salutogènica en una visió majoritàriament comercial.

D’ací el títol de la conferència «La tirania del fàrmac», que celebrarem el divendres 6 de febrer, al Centre Octubre (carrer de Sant Ferran, 12. València), i que hem organitzat ACDESA-PV i el Grup del Medicament de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, i que impartirà Abel Novoa, doctor en medicina, metge de família, president de l’Associació de Defensa de la Sanitat Pública de Múrcia, fundador de la plataforma NoGracias, referent estatal en bioètica, generalisme clínic i pensament crític davant l’evidència industrialitzada, i defensor d’una sanitat pública universal participada pels professionals i la ciutadania. Una persona que no ha deixat de reflexionar sobre el paper de la medicina actual, les seues extraordinàries aportacions, però també les seues limitacions, sempre des de la visió d’un professional compromés amb el pacient. Algunes píndoles del seu pensament:

«El problema no és que la indústria existisca, sinó que haja passat a organitzar el coneixement mèdic i a definir què és malaltia i què no».

«No es tracta de metges corruptes, sinó d’un sistema que normalitza els conflictes d’interés».

«Estem convertint persones sanes en pacients crònics».

«El sobrediagnòstic i el sobretractament no són innocents: produeixen dany».

Encara que puga paréixer una xarrada exclusiva per a professionals sanitaris, el nostre propòsit és que interesse a ciutadans i pacients, veritables patidors d’esta tirania, i que units (ciutadania i professionals) puguem buscar estratègies per a fer-li front amb ciència, honestedat i bon tracte mutu. Per això hem triat Abel Novoa que, a més de ser un metge de prestigi, és un magnífic comunicador compromés socialment.

In Actualitat

Adeu al nostre company Ramón Romero Serrano

Compromés amb la Sanitat Pública i amb la Documentació Mèdica

Ha faltat Ramón Romero Serrano, el nostre estimat company i amic, que s’havia jubilat feia menys d’una setmana.

Va nàixer a València, el 28 d’octubre de 1957.

Va ser president de la Sociedad Española de Documentación Médica i de la Societat Valenciana de Documentació Mèdica; subdirector de l’Hospital de Xàtiva, on va crear la Unitat de Documentació Clínica i Admissió (UDCA) d’aquest hospital; cap de la UDCA de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València; president del Comité Organitzador del XVIII Congrés Nacional de Documentació Mèdica, celebrat el passat 24 d’octubre de 2025 al Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), on va promoure l’intercanvi d’experiències, coneixements i millors pràctiques en el seu àmbit per al sector de la salut. També va participar en el Màster Propi d’especialització en Documentació Mèdica, junt amb el Departament d’Història de la Ciència i de la Documentació de la Universitat de València (des de 2018 fins fa uns dies).

Ramón Romero Serrano

El somriure permanent, l’excel·lent professionalitat, la proximitat afectiva, un ésser humà acollidor, la seua ironia intel·ligent davant el pensament únic i dogmàtic, la seua entrega en el treball i com cuidava de la seua gent… i no acabaríem. Hem perdut un company valuós per a ACDESA i un amic entranyable. Cruel la mort, pel moment escollit.

Ramón era una persona profundament compromesa amb la defensa de la sanitat pública. Creia de veritat en una sanitat pública forta, justa i de qualitat, i va dedicar la seua vida professional a treballar per ella, sempre des del rigor, l’honestedat i una enorme qualitat humana. Ens deixa un exemple clar de compromís, coherència i humanitat, que no oblidarem els qui vam tindre la sort de conéixer-lo i treballar amb ell.

Ramón, sempre estaràs en la nostra memòria.

Junta Directiva d’ACDESA

 

In Actualitat, Articles, Documents, Manifestos

Manifest: ¡SALVEM LA SANITAT PÚBLICA!

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià ha emés un manifest denunciant l’afebliment de la sanitat pública a causa de pressupostos insuficients, llistes d’espera creixents, centres de salut desbordats i hospitals amb mancances evidents, cosa que provoca que milers de persones patisquen diàriament. Es remarca que la salut és un bé essencial dels éssers humans, i la seua protecció, un dret de ciutadania i una obligació dels poders públics.

Les administracions autonòmiques, responsables de la seua gestió, han incorregut en una deixadesa escandalosa de funcions o han aplicat retallades que han precaritzat l’accés a l’assistència sanitària. Açò ha comportat retards en diagnòstics vitals (com els programes de cribratge de càncer de mama), retallades en drets per falta de mitjans (com l’avortament) i escassetat de professionals en centres de salut rurals o hospitals comarcals a causa de contractes precaris i males condicions laborals. A més, es denuncien favors a la sanitat privada mitjançant el manteniment o increment de concessions sanitàries (el Baix Vinalopó) o la derivació de llistes d’espera. Aquesta mala gestió s’agreuja al País Valencià per una infrafinançament permanent. Mentre la sanitat pública es deteriora, la sanitat privada augmenta els seus beneficis incrementant pòlisses o gestionant paquets sencers de llistes d’espera.

Per revertir aquesta situació i defensar el dret a la protecció de la salut, es convoca una Setmana per la Sanitat Pública del 3 al 9 de novembre per exigir a la Generalitat Valenciana una sèrie de mesures:

  • Reducció de les Llistes d’Espera amb una gestió eficaç, transparència i ús ple dels recursos.
  • Enfortir l’Atenció Primària i millorar-ne l’accessibilitat amb cites sense demora i professionals suficients.
  • Promoure Hospitals a ple rendiment, sense plantes tancades ni quiròfans buits.
  • Atenció Urgent a la Salut Mental amb un model comunitari.
  • Recuperar el privatitzat (reversió del Baix Vinalopó) i derogar la Llei 15/1997.
  • Impulsar la dedicació exclusiva del personal sanitari amb millores salarials.
  • Potenciar la Salut Pública amb un sistema integrat de vigilància i prevenció.
  • Fomentar la participació ciutadana i la competència lingüística del personal sanitari.

Es fa una crida a totes les organitzacions a organitzar actes i manifestacions, perquè la força està en la unió entre ciutadania i professionals per salvar la sanitat pública.

Llig el manifest complet en el següent enllaç:

Manifest SALVEM LA SANITAT PÚBLICA

 

In Actualitat, Articles, Documents, Manifestos

Sanitat Pública i dedicació exclusiva

L’exercici simultani en la Sanitat Pública i privada genera conflictes d’interés, problemes de productivitat i riscos per a la qualitat del servici. En l’àmbit empresarial, és comú evitar que directius treballen en empreses competidores, i esta lògica també s’aplica a la sanitat.

Compatibilitzar els dos sectors pot derivar en la parasització del sistema públic i afectar el rendiment dels professionals. Un metge amb jornades extenuants en els dos àmbits pot no estar en condicions òptimes per a atendre els pacients. A més, la dedicació exclusiva garantix una atenció equitativa, sense influències econòmiques.

A pesar que algunes comunitats ja contemplen un model d’exclusivitat amb millors retribucions, col·legis professionals i sindicats defenen als metges pluriocupats. La solució passa per reconéixer econòmicament als qui treballen només en la Sanitat Pública i exigir exclusivitat en càrrecs de responsabilitat per a garantir una gestió sanitària centrada en el benestar dels pacients.

Llig l’article complet en el següent enllaç: Sanitat Pública i dedicació exclusiva, per Ignacio Alastrué Loscos.

In Articles

Sobre possibilitat de suprimir la cirugía cardíaca de l’hospital de la Ribera

L’Associació Ciutadana per la Promoció i Defensa de la Salut del País Valencià (ACDESA-PV), davant les notes de premsa vessades en el diari “Levante”, en data 29/11/2024, 3/12/2024, 5/12/2024 i en “valenciaplaza” en data 09/12/2024 “sobre possibilitat de suprimir la cirugía cardíaca de l’hospital de la Ribera” vol deixar pal.lés:

1. Que l’Hospital de La Ribera és un hospital comarcal, raó per la qual no li pertanyia tenir, entre altres, cirurgia cardíaca, neurocirurgia, ni cirurgia toràcica. La raó per la qual es van localitzar aquests Serveis i Unitats de nivell terciari a un hospital comarcal com la Ribera, va ser exigència de les concessions per a atraure malalts d’altres departaments i així augmentar el seu compte de resultats.

2. Que, a més, està a una distància acceptable de qualsevol hospital de referència de València on existeix la cirurgia cardíaca, i amb unes bones comunicacions tant per carretera com en transport públic.
3. Que d’acord amb la “Sociedad Española de Cirugia Cardiovascular y Endovascular” (SECCE) i avalat per les societats internacionals i organismes oficials, caldria fer un mínim de 600 cirurgies majors a l’any per assolir resultats òptims de qualitat. La SECCE també recomana que cada cirurgià realitze almenys 80 intervencions anuals de cirurgia cardíaca per garantir l’excel·lència en els resultats clínics. Aquestes recomanacions es basen en estàndards internacionals que associen un major volum d’intervencions amb millors resultats. És preocupant que no puguem saber el nombre d’intervencions a l’Hospital de La Ribera, ni en cap altre hospital, perquè, dissortadament, no consten en cap de les Memòries des d’abans de la pandèmia. És clarament una deixadesa de la Conselleria de Sanitat que hauria d’exigir la publicació regular de les dades de qualsevol cartera de serveis de la xarxa pública, a més de ser una exigència del portal de transparència. Aquesta mesura hauria de complementar-se amb el desplegament de xarxes assistencials per especialitat per a permetre l’intercanvi i la formació dels professionals, el que augmentaria la qualitat dels serveis i l’acostaria als ciutadans.
4. Que a parer nostre no es tracta de cap retallada, sinó d’una reorganització del sistema sanitari destinat a optimitzar els recursos i millorar l’eficiència i la qualitat assistencial.
5. Que des de la nostra associació, continuem defensant la participació ciutadana, com ho anem fent en tot allò que afecta el sistema sanitari, sent un dels nostres trets fonamentals. Li exigim a la Conselleria de Sanitat en aquest assumpte una participació efectiva, informant i dialogant amb els agents socials i el Consell de Participació Ciutadana per explicar-ho i decidir el més consensuadament possible.

Per tant, ACDESA-PV, es posiciona a favor d’aquesta proposta per considerar que és absolutament raonable i encertada, perquè en cap moment perjudica els malalts, sinó, més bé, tot el contrari, el que pot traduir-se en un augment de la qualitat assistencial, amb beneficis clars per als pacients, al mateix temps que evita despeses innecessàries. Caldrà, açò sí, fer pedagogia a la població de la comarca de La Ribera i, sobretot, a la ciutat d’Alzira per garantir que aquesta reorganització siga entesa i acceptada per la ciutadania, posant sempre els interessos dels malalts al centre de qualsevol decisió.

València, 10 de decembre de 2024

In Actualitat, Alacant, Castelló, Comunicats Castelló, Comunicats València, Manifestos, València

La Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià critica que s’aprove el decret de mobilitat “sense exposició pública ni negociació col·lectiva”

El passat 21 de febrer, el Ple del Consell va aprovar el Decret Llei 2/2024 de la Conselleria de Sanitat sobre mesures extraordinàries per a garantir l’equitat i l’assistència sanitària integral, que es vol convalidar en les Corts Valencianes el pròxim 13 de març. La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià, integrada per una trentena d’organitzacions ciutadanes, sindicals i polítiques vol manifestar en primer lloc la seua oposició a la forma en què s’ha gestionat este decret llei, sense exposició pública, ni negociació col·lectiva ja que, en afectar condicions laborals del personal sanitari, és imprescindible que s’emporte a la Taula Sectorial de Sanitat.

Al no haver-hi exposició pública, tampoc s’han pogut fer aportacions per part de les organitzacions ciutadanes amb l’objectiu de millorar la norma o establir criteris per a avaluar els seus resultats. L’excusa que s’ha donat és la necessitat urgent de la norma, però hem de dir que esta situació de desatenció en determinats territoris de la Comunitat Valenciana per la dificultat de cobrir llocs de treball de professionals sanitaris, ve advertint-se des de fa més d’una dècada per experts, sindicats i ciutadania.

D’altra banda, al gener de 2023 es va publicar un decret (6/2023) de mesures extraordinàries pel govern anterior (aquest sí, negociat amb els agents socials i exposició pública) en el qual pràcticament es basa l’actual, que portava en vigència operativa uns mesos, tenint en compte que va haver-hi canvi de govern per les eleccions de maig de 2023, amb múltiples mesures que ni tan sols s’han aplicat i que s’ha despatxat sense l’avaluació i rendició de comptes pertinent.

La urgència i opacitat amb les quals s’ha elaborat i es pretén aprovar el decret llei actual, responen a un model unilateral de govern que contradiu el discurs de gestió compartida amb la ciutadania, del qual ha fet gala l’actual conseller des del seu nomenament i evidència que estes manifestacions responen només a una campanya d’imatge mancant, per tant, de la més mínima convicció.

Quant al contingut, coincidint en la necessitat d’afrontar la provisió de llocs de difícil cobertura per a millorar l’equitat i entenent que la creació de xarxes professionals i integració dels vint-i-quatre Departaments de Salut en huit Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals (ASI) poden contribuir a millorar l’accessibilitat de la població a l’assistència i millorar la qualitat de l’atenció, no obstant això, creiem que les mesures ja estaven contemplades en el decret anterior, al que no s’ha donat temps per a avaluar els seus resultats, algunes de les novetats poden crear mes inequitat de la qual pretenen corregir o poden ser insuficients i/o excessivament discrecionals en la seua aplicació.

Per tot això reclamem des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià, l’ajornament de l’aprovació del decret i la volta urgent al diàleg entre administració, professionals i ciutadania per a consensuar un model que done respostes integrals a les necessitats de la població, que compte amb l’opinió professional per a l’ordenació dels processos assistencials, que siga avaluable i que rendisca comptes dels seus resultats en els òrgans de participació ciutadana.

València 8 de març de 2024