L’exercici simultani en la Sanitat Pública i privada genera conflictes d’interés, problemes de productivitat i riscos per a la qualitat del servici. En l’àmbit empresarial, és comú evitar que directius treballen en empreses competidores, i esta lògica també s’aplica a la sanitat.
Compatibilitzar els dos sectors pot derivar en la parasització del sistema públic i afectar el rendiment dels professionals. Un metge amb jornades extenuants en els dos àmbits pot no estar en condicions òptimes per a atendre els pacients. A més, la dedicació exclusiva garantix una atenció equitativa, sense influències econòmiques.
A pesar que algunes comunitats ja contemplen un model d’exclusivitat amb millors retribucions, col·legis professionals i sindicats defenen als metges pluriocupats. La solució passa per reconéixer econòmicament als qui treballen només en la Sanitat Pública i exigir exclusivitat en càrrecs de responsabilitat per a garantir una gestió sanitària centrada en el benestar dels pacients.
Llig l’article complet en el següent enllaç: Sanitat Pública i dedicació exclusiva, per Ignacio Alastrué Loscos.
