Skip to main content

¿Hemodiálisis?: “No gracias”. Más nefrología pública (Por Ramón Pons)

Necesitamos cambiar el paradigma: ¿Hemodiálisis? “No gracias”: más nefrología pública.

El autor defiende la necesidad de un cambio -comenzando por los propios profesionales- ya que que la privatización de la hemodiálisis y la polarización del gasto público hacia esta tecnología, ha determinado un subdesarrollo de la nefrología pública que, a su vez, está determinando una insuficiente capacidad de la especialidad para afrontar retos como la prevención, la participación de los enfermos, los tratamientos domiciliarios o las terapias renales paliativas.

Los problemas de un sistema privado

El programa de tratamiento de la enfermedad renal crónica (en adelante ERC) comenzó en julio de 1973 en EEUU, tras aprobarse en octubre de 1972 la Public Law 92-603 que extendía la cobertura del Medicare a todos los enfermos, con algunas limitaciones, afectados de fallo renal crónico que requirieran diálisis o trasplante renal1-3. El motivo de poner en marcha esta medida fue que el elevado coste del tratamiento era inasumible a nivel particular por los pacientes; y que el número de enfermos susceptibles era “limitado” en ese momento (unos 16000).

Seguir leyendo

Convocatoria de rueda de prensa organizada por ACDESA-PV

Objetivo: Presentación de la recogida de firmas de profesionales sanitarios a favor de la atención integral de pacientes con cáncer en la sanidad pública en la Comunidad Valenciana

Ante las constantes campañas publicitarias sobre la atención a los enfermos con cáncer promovidas por el IVO, coincidentes con la controversia producida con la Conselleria de Sanitat Universal ​​ y Salud Pública​ tras la renovación del concierto asistencial de aquella entidad. Campañas en las que se induce a pensar que este centro es el único capaz de prestar una atención integral a los pacientes oncológicos.

ACDESA ha elaborado un manifiesto sobre la atención oncológica en la sanidad pública valenciana y recabado el apoyo mediante la recogida de firmas entre sus profesionales sanitarios.

​En la rueda de prensa detallaremos los firmantes, entre los cuales se encuentran los más relevantes profesionales de la atención oncológica de la Comunidad Valenciana.

Lugar: Colegio Mayor Rector Peset el jueves 22 de febrero a las 11 horas

ACDESA-PV

OPINIÓN La sanitat pública, el millor recurs contra el càncer

Recentment l’IVO (Institut Valencià d’Oncologia), entitat privada que sens dubte ha fet serveis valuosos als pacients valencians al llarg del temps, ha emès algunes afirmacions que només es poden qualificar de propaganda interessada. És sens dubte el que fa l’IVO –propaganda interessada- quan difon a través de la seua pàgina web, i repleguen determinats mitjans de comunicació, que “es el único centro que realiza una atención integral del paciente con cáncer de la Comunidad Valenciana”.

Aquesta és una informació no errònia, sinó totalment falsa, perquè en tots els hospitals públics del País Valencià, des que es feren les transferències en matèria de sanitat en la dècada de 1980, es desenvoluparen els serveis d’oncologia mèdica. El 1988 s’encetà el que es va conèixer com el primer Pla Càncer. Es tractava d’oferir una assistència oncològica integral i de qualitat posant les persones en el centre d’atenció i garantint l’accessibilitat als recursos en tot el territori, independentment del lloc de residència. Actualment la valenciana és una de les comunitats autònomes que disposa d’una atenció als malalts de càncer més completa tant pel que fa a prevenció, diagnòstic precoç, assistència infantil i d’adults, cures pal·liatives, unitats d’hospitalització a domicili, així com en investigació.

A més a més, els hospitals terciaris de la xarxa pública disposen de la tecnologia més avançada.

Als hospitals de primer nivell, comarcals o de departament, igualment s’hi tracten pacients oncològics, i només per a algunes teràpies específiques s’ha de recórrer al suport dels hospitals terciaris amb els quals existeix la necessària coordinació.

Vist tot això, que és la pura realitat a l’abast de qualsevol persona informada, podem concloure que no és ètic difondre a la societat, i especialment a pacients amb greus problemes de salut, missatges que generen dubtes pel que fa a la qualitat de l’assistència sanitària que reben als centres públics.

Aquest tipus d’arguments o de falses informacions són inacceptables i revelen, a banda d’una manca preocupant de principis ètics, una actitud de falsejament de la realitat que només pot obeir a interessos crematístics d’una entitat privada amb ànim de lucre.

En aquesta nova etapa del poble valencià, superada una època d’abús i corrupció a gran escala, cal dir alt i clar que l’exigència d’ètica, transparència, credibilitat i bones pràctiques ens obliga a tots, també a les entitats privades i als continguts difosos a través de les webs, els mitjans de comunicació i les xarxes socials.